Buenos Aires és un monstre que tant t'acull com t'escup. Per sort, a Flores, hi ha un petit oasis de pau; la casa on hem anat a parar (gracias Vicky, gracias Fer!). Fins ara hem après:
1: No es passeja més d'algunes quadres per algun barri, sinó que es va d'un lloc a l'altre, on hi hagi alguna cosa a fer o sobretot gent amb qui trobar-te.
2: Una cosa al dia...encara que pugui semblar incoherent, tot va molt ràpid peró no hi ha temps per a molt..
3: Preparáte delante la mirada de los pibes, viste!
4: Espais teatrals, racons escènics... la xarxa cultural es sosté gràcies a persones que participen en totes les fases, perquè hi creuen i prou.
5: El cel sembla estar més a prop.
Visc A Buenos Aires!
I no s'acaba aquí... seguim sentint. I ara marxem a veure el Barça!
