"La Curva de los Suspiros"...la curva que et regala la primera mirada al Glaciar Perito Moreno.El vorejem a peu, el contemplem des de les altures i ens acostem per aigua...el sentim cruixir, ens arriba el fred del glaç, sentim el "crec" i veiem derrumbar-se un "bloc de vint pisos" que, minuts després, torna a la superfície en blau elèctric gegant. El "crec" és de trencament...i és de "creure". Ni tan sols tenint-lo al davant és possible comprendre la seva magnitud, la seva "magiaestuositat".
El viento viene, el viento se va...sin más razón.
Viento fuerte y helado, sin dirección,
viento que peina, que regenera, viento ladrón,
viento que ruge, que sopla...viento cabrón!
El vent és tan fort que res es manté, tot va i ve...ràpid...excepte quan camines o et refugies.
Gorros pel vent, pel fred...i pels ulls alegres!
La "Putagonia" i el seu vent ens han portat, així, persones amables, amb arrels, que ens han escalfat i acompanyat. Nathalie, Ben, Martina, Evelyn, Júlia, Lucia, Saskia, Ido...i una retrobada amb l'Alba i el Xavi..!
I boscos, després de dies d'estepa patagònica, boscos de totes formes i tamanys. Arbres cansats, arbres amunt, arbres de tort, arbres que parlen, arbres abraçats, arbres i arbrets, arbrecadabra, arbrete sésamo... arbres que es banyen als rius...oh, els rius...les caigudes d'aigua, les caigudes a l'aire lliure, d'aigua lliure.
Contrast, contrast, contrast...desequilibri...
Visca el pirineu!!
