jueves, 29 de diciembre de 2011

VIENTOS DE AGUA

Mendoza ha sido frágil y fácil, ha sido humanidad, apertura, piel.
Viste cuando te sentís en casa y te relajás, cuando al segundo día compartimos la sensación de que parece que llevemos un mes juntxs, cuando te dejan el espacio que necesitás para vivir, sonreir, desplegarte...y valoran aquello que hacés, aquello que sos...y sólo porque si, sin preguntar...porque así nos conocemos, así nos enseñamos y nos aprendemos, así existe el verdadero intercambio.




Esta entrada es tuya, es vuestra, de todas las personas que durante estos días (que cambiaron nuestro camino para siempre) nos habeis cuidado, nos habeis abrazado, nos habeis acompañado, nos habeis metido en vuestras vidas como si éstas hubiesen empezado con nuestro encuentro. Porque recordamos que entre lo ideal y lo posible, está la vida.






Mendoza ha sido una lección de vida,
un corazón expuesto en carne viva;
todo lo que soy,
todo lo que tengo,
tiene sentido cuando lo doy.
Mañana ya no seré el mismo,
mañana se vienen conmigo, en ese rincón
al que voy cuando me pierdo,
ese recuerdo grabado en mi piel.





De pura verdad
de pura inocencia y conciencia.
Con ojos curiosos 
que abrazan y piensan:
que buen encuentro para un nuevo cuento!
Miradas hermanas
familias lejanas
que te arropan, 
al otro lado del charco
sin prisa ni marco.



A las personas que nos encontramos por el camino...i a vosaltres!!! amics, amigues, pares, mares, germans i germanes...que tant us pensem, tant us sentim...ahi va nuestro mensaje animado para el 2012!


jueves, 15 de diciembre de 2011

A DEDO
















Vall de pobles mirall, sense pressa i a cavall. Més estrelles que mai...alçant la vista sobre el camí que ens porta a la cabanya de roba, del pati de la familia Quiroga.La Golondrina ens trasllada (amb els seus horaris) i sinó...con paciencia y a dedo, llego donde quiero.





Verde que te quiero verde, "verde menta", cordero que te quiero cordero, birra negra. Feria arriba, feria abajo, armamos puesto y nos sentamos! Milanesa, empanada (y empanado), festival de tango...y del tango al rio, xino xano, pixap pixap...catarata de tanta belleza que te destroza, que salta, que moja.



Després de dues hores pujant sota el sol arribem a l'origen, metres i metres de caiguda d'aigua fan que la temperatura baixi tant que paralitza...i ja no tinc ganes de banyar-me. Doncs puja a cavall!





Nits de sopars familiars, llargs, a hores intempestives, entre charlas y risas...que no hay prisas. Demà recuperem en bici fins al llac i tornem a començar: "hoy pesqué un trucha salmonada"..pues al horno. I així vam passar deu dies d'abundància familiar, sense res més que el moment, les nostres presències, i l'entorn...de Lago Puelo a Bolsón, de Bolsón a Mallín, de Lago Puelo a El Hoyo...y tiro porque me enrollo, per acabar fent la familia més gran, nuevos primos, nuevos tios...nuevos aires!


Després de tants dies de sol...el cel ens diu adeu plorant...per, milvuitcents quilometres més enllà, trobar-nos amb un nou sol radiant (Bandera de los Andes, 1777, Mendoza).

lunes, 28 de noviembre de 2011

VIENTO, MUCHO VIENTO...MUCHO AMOR

"La Curva de los Suspiros"...la curva que et regala la primera mirada al Glaciar Perito Moreno.
El vorejem a peu, el contemplem des de les altures i ens acostem per aigua...el sentim cruixir, ens arriba el fred del glaç, sentim el "crec" i veiem derrumbar-se un "bloc de vint pisos" que, minuts després, torna a la superfície en blau elèctric gegant. El "crec" és de trencament...i és de "creure". Ni tan sols tenint-lo al davant és possible comprendre la seva magnitud, la seva "magiaestuositat".



El viento viene, el viento se va...sin más razón.
Viento fuerte y helado, sin dirección,
viento que peina, que regenera, viento ladrón,
viento que ruge, que sopla...viento cabrón!

El vent és tan fort que res es manté, tot va i ve...ràpid...excepte quan camines o et refugies.

 















Gorros pel vent, pel fred...i pels ulls alegres!



La "Putagonia" i el seu vent ens han portat, així, persones amables, amb arrels, que ens han escalfat i acompanyat. Nathalie, Ben, Martina, Evelyn, Júlia, Lucia, Saskia, Ido...i una retrobada amb l'Alba i el Xavi..!
I boscos, després de dies d'estepa patagònica, boscos de totes formes i tamanys. Arbres cansats, arbres amunt, arbres de tort, arbres que parlen, arbres abraçats, arbres i arbrets, arbrecadabra, arbrete sésamo... arbres que es banyen als rius...oh, els rius...les caigudes d'aigua, les caigudes a l'aire lliure, d'aigua lliure.
Contrast, contrast, contrast...desequilibri...
Visca el pirineu!!

lunes, 21 de noviembre de 2011

EL BLAU ÉS DEL CEL I DEL MAR

Des d'aquí ens solidaritzem amb vosaltres; ara sí que vivim en una realitat contra la que cal lluitar des la  consciència, la humanitat i la comunitat. Hem viscut una jornada d'indignació al veure que venim d'un país ple de persones que en un moment de crisi giren cap a la dreta. 

El nostre viatge, però, continua enriquint-nos de noves experiències i companyies. Especialment, Puerto Madryn, ha estat un capítol amb molta càrrega política. Durant 10 dies hem format part d'un moviment crític i activista que lluita pels drets de les dones, oferint tallers, participant en xerrades de sensibilització i ajudant a recuperar "La casa de la Mujer". Ens hem carregat de força i de motius pel canvi.
Paral·lelament, el nord est de la Patagònia ens ha regalat paisatges únics i la inestimable companyia de les senyores balenes, aquestes sí que respiren!
Gràcies a la Casa del Sol per acollir-nos, a la familia (Duncan, Saoirse, Alejandra..) per cuidar-nos i especialment a la Mariana per donar-nos un espai del seu present.




Propera parada, glaciars, muntanyes, llacs, exhuberància patagònica.

lunes, 7 de noviembre de 2011

FRUTILLA!

"Por una ordenanza municipal debemos informar que los cigarrillos que se encienden en la obra no son de tabaco, sino de salvia. Aprovechamos también para avisarles que la bebida no es alcohol, y que nada de lo que acontece en la obre es cierto". Firmado: La Compañia (AMAR, de Alejandro Catalán).

"Desperté en un sillón con los almohadones corridos, las luces prendidas y la pantalla titilando y humedad y temblor. Escribí un verso choto, que dice: me gusta la poesía de la guerra y los viejos verdes árboles. Y no pude continuar porque me dió fiaca". C.G. (El hijo de Amateur: a partir de poemas de Carlos Godoy).

"Y en cuanto al tiempo, algo de la luz constante -de gallinero casi- y la ausencia de apagones en la puesta dan una sensación de irrealidad, de día o noche eternos y de alteración de la percepción del tiempo, dónde ya no se sabe cuánto tiempo pasó y cuánto tiempo llevamos observando a esta gente" (Romina Paula. EL TIEMPO TODO ENTERO. Compañia El Silencio).

"La sonrisa cuesta menos que la electricidad y da más luz". (Feria de San Telmo).

"Al atardecer, después de una dura jornada de trabajo en la extensa pampa argentina, los campesinos y ganaderos se sientan en un círculo, donde sea, sin buscar paredes, sin buscar refugios, en el campo que les da de comer, que les hace trabajar, que les da tantas alegrías y penas, se sientan en círculo y toman mate, compartiendo la amarga bebida y la charla amena. Eso es La Matera". (LA MATERA).

"Buenos Aires es veu i es viu diferent des de Can Palta. Gràcies Alba! Gràcies Fran!". (Nina i Gus).








Muchas gracias a todos y todas por los mates, los asados, las obras maestras, la compañía, las charlas, los descubrimientos y los abrazos...nos vamos a Puerto Madryn!

sábado, 29 de octubre de 2011

PRIMERES SENSACIONS...





Buenos Aires és un monstre que tant t'acull com t'escup. Per sort, a Flores, hi ha un petit oasis de pau; la casa on hem anat a parar (gracias Vicky, gracias Fer!). Fins ara hem après:

1: No es passeja més d'algunes quadres per algun barri, sinó que es va d'un lloc a l'altre, on hi hagi alguna cosa a fer o sobretot gent amb qui trobar-te.
2: Una cosa al dia...encara que pugui semblar incoherent, tot va molt ràpid peró no hi ha temps per a molt..
3: Preparáte delante la mirada de los pibes, viste!
4: Espais teatrals, racons escènics... la xarxa cultural es sosté gràcies a persones que participen en totes les fases, perquè hi creuen i prou.
5: El cel sembla estar més a prop.

Visc A Buenos Aires!
I no s'acaba aquí... seguim sentint. I ara marxem a veure el Barça!

martes, 18 de octubre de 2011

ARA SI QUE SI...

Amics, amigues, familia...d'aquí a set dies ja serem a l'aeroport!
Us esperem a casa aquest dissabte per a abraçar-nos i emborratxar-nos!

A partir de llavors podeu seguir-nos a través d'aquest blog i acompanyar-nos com volgueu.
Estem en contacte també per mail, skype, watsapp...si es que avui en dia tot està a prop.

Comença l'aventura!!
Abraçades i petons a tope!

martes, 20 de septiembre de 2011

DE CAIXA EN CAIXA...

Falten cinc setmanes! les caixes a casa ja són una realitat...
Cada dia estem més a prop d'estar més lluny...
S'està fent llarg...Barcelona pesa quan només esperes.
Peró són uns dies màgics en els que ens alegra estar acompanyats de la gent que estimem.

domingo, 4 de septiembre de 2011

COMENÇA EL COMPTE ENRERE...

Avui creem el nostre blog amb el que començem a volar.
Volem compartir amb vosaltres aquest vol...
Benvinguts i benvingudes!