"La Curva de los Suspiros"...la curva que et regala la primera mirada al Glaciar Perito Moreno.El vorejem a peu, el contemplem des de les altures i ens acostem per aigua...el sentim cruixir, ens arriba el fred del glaç, sentim el "crec" i veiem derrumbar-se un "bloc de vint pisos" que, minuts després, torna a la superfície en blau elèctric gegant. El "crec" és de trencament...i és de "creure". Ni tan sols tenint-lo al davant és possible comprendre la seva magnitud, la seva "magiaestuositat".
El viento viene, el viento se va...sin más razón.
Viento fuerte y helado, sin dirección,
viento que peina, que regenera, viento ladrón,
viento que ruge, que sopla...viento cabrón!
El vent és tan fort que res es manté, tot va i ve...ràpid...excepte quan camines o et refugies.
Gorros pel vent, pel fred...i pels ulls alegres!
La "Putagonia" i el seu vent ens han portat, així, persones amables, amb arrels, que ens han escalfat i acompanyat. Nathalie, Ben, Martina, Evelyn, Júlia, Lucia, Saskia, Ido...i una retrobada amb l'Alba i el Xavi..!
I boscos, després de dies d'estepa patagònica, boscos de totes formes i tamanys. Arbres cansats, arbres amunt, arbres de tort, arbres que parlen, arbres abraçats, arbres i arbrets, arbrecadabra, arbrete sésamo... arbres que es banyen als rius...oh, els rius...les caigudes d'aigua, les caigudes a l'aire lliure, d'aigua lliure.
Contrast, contrast, contrast...desequilibri...
Visca el pirineu!!
Oooooohhhh! que guapos esteu, i els paisatges impressionants!
ResponderEliminar... i les paraules que feu sevir per a descriure'ls també.
I els gorros són molt divertits i espero que tinguin molt d'èxit.
Petons i abraçades per a vosaltres i tota la penya d'amics que us aneu trobant pel camí.
Us estimem!!!!
Maite
oooohhhhhh! también de nuestra parte! quién somos? pues todas las nenas menorquinas y mamimamen incluida!
ResponderEliminarEstamos las 4 disfrutando de vuestro camino y de los majestuosos paisajes, vaya preciosidad, pero lo más precioso es ver vuestras caras de felicidad!!! somos felices sólo de veros!!!
hoy hemos ido a la ópera, qué os parece la vida lejos de la Patagonia? también nos lo montamos lo mejor que podemos! Aquí con Martita, Moni y Claruchi se vive muy feliz! y si me vengo? ilusiones irrealizables, mañana pa Barna y pa Aston, sin solución!!!!
Os mandamos besos tan fuertes y multiplicados por 4 que no sé si los vais a poder soportar!!!
Nina, Gus,
ResponderEliminarveient-vos davant del Perito, i veint la impressió única que causa, i sabent que heu entrat als boscos de lengas de la Terra de Foc, i que he passat les planures imenses, i heu vist al final la Cordillera, i heu avistat les Balenes, i heu corregut per la Ruta 3 i la Ruta 4, i heu estat a Buenos Aires, i encara tto le que veureu i sentirue d'aquest magnífic i caòtic país que és Argentina, podeu imaginar com sento el que sentiu, perquè abans ho vaig sentir, i , igual que vosaltreu quan torneu, una cosa meva va quedar allí, entre la cantarella porteña, l'asado, les planures, el vent, i una certa olor de l'origen, que encara en el món austral es pot sentir.
Gaudiu amb els ulls ben obert, sé que ho feu.
Vostre
jma
En dos palabras : im - presionante...
ResponderEliminarA MCarmen le gustaría estar ahí, dice. La veritat no se si tinc mes joia o mes enveja de la vostra felicitat, però si que sento que una part de mi està sempre allà amb vosaltres. Les vistes son "muy lindas" però el que m´impacte més son els vostres comentaris. Potser que aneu pensant en escriure un llibre d´aquest viatge. Continueu fent camí i fen-nos participes de les vostres experiències. Una abraçada tan gran com el Perito.
Papà.
Esteu guapíssims i fantàstics!! :) una abraçada enorme (i més) des de la Barceloneta.
ResponderEliminarLaura i Albert
impressionant!!
ResponderEliminar