A DEDO

Vall de pobles mirall, sense pressa i a cavall. Més estrelles que mai...alçant la vista sobre el camí que ens porta a la cabanya de roba, del pati de la familia Quiroga.La Golondrina ens trasllada (amb els seus horaris) i sinó...con paciencia y a dedo, llego donde quiero.

Verde que te quiero verde, "verde menta", cordero que te quiero cordero, birra negra. Feria arriba, feria abajo, armamos puesto y nos sentamos! Milanesa, empanada (y empanado), festival de tango...y del tango al rio, xino xano, pixap pixap...catarata de tanta belleza que te destroza, que salta, que moja.



Després de dues hores pujant sota el sol arribem a l'origen, metres i metres de caiguda d'aigua fan que la temperatura baixi tant que paralitza...i ja no tinc ganes de banyar-me. Doncs puja a cavall!

Nits de sopars familiars, llargs, a hores intempestives, entre charlas y risas...que no hay prisas. Demà recuperem en bici fins al llac i tornem a començar: "hoy pesqué un trucha salmonada"..pues al horno. I així vam passar deu dies d'abundància familiar, sense res més que el moment, les nostres presències, i l'entorn...de Lago Puelo a Bolsón, de Bolsón a Mallín, de Lago Puelo a El Hoyo...y tiro porque me enrollo, per acabar fent la familia més gran, nuevos primos, nuevos tios...nuevos aires!

Després de tants dies de sol...el cel ens diu adeu plorant...per, milvuitcents quilometres més enllà, trobar-nos amb un nou sol radiant (Bandera de los Andes, 1777, Mendoza).